Palacio del Marqués de San Adrián

Construcció: Primera meitat del S XVI
Estil: Renaixentista
Restaurat a: 1991-1993
Activitats i ús actual: Seu de la Universitat Nacional d’Educació a Distància i de l’Escola  Oficial d’ Idiomes

Història i estructura:

Arquitectura civil de la Vall de l’Ebre del moment, amb divisió en dos cossos principals i un àtic. La seva disposició s’assembla a la Casa del Almirante.

El pati, de forma rectangular, de gran sobrietat i belles proporcions, s’articula en doble planta. La planta inferior presenta un ordre toscà i dues obertures allindades per banda. La superior, amb doble nombre d’obertures, consta d’arcs rebaixats sobre columnes de capitell vegetal. A les cantonades apareixen gruixuts pilars amb pilastres adossades en lloc de columnes.

Sobresurten les mènsules amb nens nus atlants que toquen instruments musicals o es distribueixen en diverses actituds.

Al fris inferior hi ha decoració composta per bustos masculins en alt relleu, subjectes per parelles de figures que es complementen amb els angelots del fris extern. Els llenços laterals presenten decoracions amb draps romboidals mudèjars en el cos alt i no tenen ràfec.

El ràfec de fusta del marquès de San Adrián, obra d’Obray (autor del cor de la catedral de Tudela i de Pamplona) és una de les peces més significatives de l’edifici, que va ser desmuntat, netejat i sotmès a diversos tractaments a la darrera restauració, al 1994.

A l’interior del palau existeix un pati rectangular de doble planta i es conserva, també, la gran escala primitiva de planta quadrada amb embocadura de triple arc i tres trams perpendiculars que han estat totalment  restaurats. Les escales reuneixen, com un fris, les dotze dones il·lustres de l’antiguitat mitològica i de la història grecollatina. Es troben classificades segons unes categories fixes, unes són mitològiques, altres són dones heroiques pel seu valor guerrer i altres per la seva castedat. Aquestes pintures són considerades com a excepcionals, no només pel seu estil i tècnica, sinó també perquè a Espanya gairebé no es conserven conjunts mitològics d’aquestes característiques.

El palau es composa de dues plantes importants, la baixa i la primera, de similar alçada, que donen la dimensió del pati interior. Sobre elles, el cos principal, una galeria de grans arcs. Dues torres laterals completaven els límits de l’edificació. El pati és arquitravat en planta baixa, i és sostingut per vuit columnes d’estil toscà en què es recolzen directament les bigues de fusta.

Adossades al pati central es troben les antigues dependències del servei, de gran superfície, que durant la restauració del palau es varen reconvertir en quatre plantes que alberguen la major part de les dependències utilitzades per a la docència.

A la planta baixa s’allotgen diferents despatxos, una zona d’administració, una altra de consergeria i una altra de magatzems.

Al primer i segon pis es varen habilitar diferents sales que són utilitzades com a tutories. Al pis més elevat s’ubiquen diverses sales dedicades a tutories, dues sales dedicades a informàtica, una a audiovisuals i una zona dedicada a biblioteca, que hi inclou una àmplia sala de lectura.

Al llarg de més de 600 anys la família Magallón a la qual va pertànyer aquest palau, ha estat íntimament relacionada amb la història de Tudela i de Navarra. Hi ha constància que els Magallón viuen a Tudela des de finals del segle XVI, encara que nombrosos historiadors situen la seva arribada a Tudela al 1119 amb la presa de la ciutat. El títol de Marquès de San Adrián va ser atorgat a Joaquín Magallón y Beaumont de Navarra pel rei Carles II al 1696. Al 1802, els  Magallón varen assolir la principal distinció a què una família podia aspirar durant l’antic règim: la grandeza de España. El representant d’aquest títol va ser José María Magallón y Armendáriz.

Més informació:

http://www.unedtudela.es/

C/ Magallón,8 / 31500 Tudela (Navarra)
Telèfon: 948 821 535
Email: info@tudela.uned.es
FB: https://www.facebook.com/unedtudela/