Centre de Salut Gayarre

Construcció: 1601-1603
Estil: Manierista
Restaurat: 1997-2000
Activitats i ús actual: Centre de salut Oest de Tudela, Hospital de Dia i Centre de Salut Mental.

Historia i estructure:

Situat entre els famosos carrers Gayarre, Díaz Bravo i Passeig del riu Queiles, es tracta d’un equipament intregral de salut pública que uneix hospital de dia, centre de salut mental i centre d’atenció primària.

que se funda el edificio que actualmente es el Centro de Salud Gayarre.

Per tal de conèixer l’edifici, s’ha de partir de l’època en què Tudela es va convertir en “Ciutat Conventual”. Tudela, a l’Edat Moderna, comptava ja, a mitjans del segle XVI, amb 9000 habitants. Era una ciutat on la noblesa i el clergat estaven molt representats, una vila pròspera en el terreny econòmic, artístic i cultural, motiu pel qual va atreure  altres habitants de Castella, Aragó i fins i tot França. Va ser llavors quan va adquirir la fesomia d’una ciutat conventual: els espais de l’antiga moreria varen anar sent ocupats per convents, torres i cúpules d’esglésies. A partir de 1591, varen començar a establir-se sis noves ordes, dues de dones (Dominiques i Companyia de Maria) i quatre d’homes (Jesuïtes, Caputxins, Carmelites Calçats i Carmelites Descalços). És amb aquesta darrera orde que es funda l’edifici que actualment és el centre de Salut Gayarre.

Dos Carmelites Descalços, Fra Juan de la Madre de Dios i Fra Ángel de la Resurrección, es varen unir per fundar el convent el 10 de maig de 1597. Les obres varen començar al 1601 i al 1603 es varen finalitzar. Aquests religiosos gaudien de gran estimació entre molt nobles, motiu pel qual varen rebre abundants almoines de famílies nobles tan conegudes com els Beaumont i Peralta o la família Veráiz. El convent va albergar també obres del Barroc, entre les quals destaca una de les pintures (Glorificación de San Juan de la Cruz, 1676) de Vicente Berdusán, el millor representant de la pintura barroca a Navarra. Actualment aquesta pintura s’exposa al Museu de Tudela-Palacio Decanal, un altre dels edificis proposats en aquesta II edició Des-Adarve.

Finalment, al 1837, els Carmelites són expulsats i l’edifici comença a tenir altres usos: caserna militar, dipòsit de queviures durant la Guerra dels 7 anys o viver de cucs de seda.

Al 1840 es va retornar a l’Ajuntament amb el propòsit que se’n fes donació al Bisbe per tal que hi establís un seminari. En aquest centre s’impartien classes de filosofia i teologia. a les quals es van afegir classes de llatí. Comptava amb 78 alumnes dels quals 67 rebien classes de Gramàtica i Filosofia i 11 persones classes de Teologia.

A causa d’un període de guerres i revolucions, els estudis varen quedar suspesos i l’edifici va passar novament s tenir altres usos. Durant la darrera Guerra Carlina va ser Quarter General de l’exèrcit. Amb els Borbons, el seminari va tornar a funcionar, però aquesta vegada a la Casa de Montesa, al conegut carrer de San Nicolás, fins que, signada la pau i reintegrat l’exconvent carmelità, s’hi va instal.lar novament.

El Seminario Conciliar de Santa Ana és, des de 1984, el centre de salut oest Gayarre, un ambulatori d’atenció primària que atén sobretot la població situada al Casc Antic i els barris dels voltants. A més, alberga també el Centre de Salut Mental i l’Hospital de dia.

L’edifici s’articula a l’entorn d’un pati central als voltants del qual es disposen tres ales d’habitacions i una quarta ala que fa de testera al llarg de l’església contigua. El cantó allargat del rectangle que configura la planta coincideix amb els més esvelts, amb tres consultoris dobles a cada cantó, mentre que els cantons curts de la planta reequilibren el pes de la nau de l’església amb un passadís més ample i, a partir de la primera planta, un doble espai que dóna accés a les tres plantes principals.

Al pati, acabat en ceràmica de cara vista blanca característica de molts equipaments tudelans, com la propera residència de la Misericòrdia, es relacionen interior i exterior amb uns finestrals amb arcs de mig punt a la planta baixa i primera, a les ales laterals, que es coronen amb un petit balcó en forma de C a la segona planta, mentre que l’ala principal manté l’ordre dels arcs a la planta baixa i a les superiors els buits es tornen rectangulars a la primera planta i amb un òcul a la segona. Es ressalta també aquest canvi amb l’acabat de la façana que passa de ser de maó cara vista a arrebossat, harmonitzant-se tot cromàticament amb els mateixos tons.

L’església és un edifici manierista de planta de creu llatina, amb una nau en tres trams que queda coberta amb volta de mig canó amb llunetes. A l’exterior presenta sobris murs de maó en els quals destaca una portalada de pedra amb tres pilastres de capitell jònic, sobre les quals se situa una llinda de dovelles molt marcades i es culmina amb un frontó triangular i piràmides. Sobre la portada, se situa una fornícula que contenia una escultura barroca de Sant Josep en alabastre.

Més informació:
C. Gayarre, 17, 31500 Tudela (Navarra)
Telèfon: 948 848190