Art contemporani

¨Ser artista avui significa qüestionar la naturalesa de l’art”     Joseph Kosuth, 1969

L’art conceptual va adquirir el rang de moviment a finals dels anys seixanta i principis dels setanta. La base d’aquest art és que les idees o conceptes constitueixen la veritable obra. Tant al Body Art, la Performance, la Instal.lació, el Videoart, el Soundart, el Earth art o el Fluxus, les activitats, els objectes, les instal.lacions o les accions es conceben només com a vehicle per a la presentació del concepte. Atès que aquest es troba directament vinculat al llenguatge, al món de l’art conceptual el material és el llenguatge.

En el que coincideixen la majoria de les obres conceptuals és en el fet d’adreçar-se a les facultats intel.lectuals de l’espectador per tal de donar resposta als plantejaments com ara què és l’art, qui decideix què és art o com aquest s’exposa i com es critiquen les obres d’art.

Al certamen Des-Adarve, sortim dels museus i les galeries i dirigim la nostra atenció vers el paper que exerceix l’entorn en la identificació d’un objecte com a art, així com a la relació recíproca i el poder de l’art per canviar l’espai o context en un indret artístic.


“L’art de la instal.lació, sigui concebuda per a un espai específic o no, ha emergit com a un llenguatge flexible”    David Deitcher, 1992

La instal.lació tracta de modificar l’espai circumdant per incorporar l’espectador dins de l’obra. Són obres envoltants i catalitzadores de noves idees. Necessita la participació activa del públic per tal que l’obra aparegui i pugui veure’s plenament. Van més enllà de la práctica artística tradicional per barrejar estructures i materuals amb accions, vídeos o sons.

Per això, criem que el certamen obre un ampli ventall de possibilitats als participants a l’hora de crear. El resultat de tot això donarà lloc a un joc entre l’espectador i els cinc espais transformats, utilitzant estructures i altres materials efímers, música i efectes sonors, projeccions, etc.

Des-Adarve tracta de desmitificar l’art i acostar-lo a la gent normal i corrent.


“¿Por qué no colocar la obra en el exterior y cambiar más los términos?” Robert Morris, 1964

Als anys 50, alguns artistes varen crear obres a l’exterior que encaixaven perfectament en el seu context, per la qual cosa es va traslladar l’art dels museus al carrer i al camp (landart).

Es pensava que l’art havia d’estar a l’abast d’algú més que uns pocs privilegiats. És aleshores quan apareix el concepte de Site Works (treballs a emplaçaments). Els Site Works analitzen el context físic en què estan situats: una plaça, un carrer o la riba d’un riu.

L’obra ja no és un monument, sinó el mitjà per transformar un lloc i el punt de més interès és a la naturalesa col.lectiva del projecte, el qual reuneix artistes, arquitectes, mecenes i públic.

Des-Adarve defensa aquesta filosofia i escull cinc espais del casc antic per tal de tornar a convertir-los en un lloc per visitar i recordar el que guarden dintre seu: testimonis de la ciutat i de la seva gent.